Foto Amnistia PDL. ELKARDASUN EGUNA 12.11.06
Lapurdi. EUSKAL HERRIA.
COL.LECTIU AMNISTIA.PRESÓ.LLUITES.DRET
ACCIO DEL 12.10.06
CONSOLAT D’ESPANYA.
18H-19H
PERPINYA, PAISOS CATALANS.
Acord de principi amb la declaració i lectura pública :
PERPINYA, PAISOS CATALANS.
Acord de principi amb la declaració i lectura pública :
GESTORAS PRO AMNISTIA / DECLARACIÓ DE DONOSTIA 23.05.04
La conferència Internacional de Solidaritat organitzada pel Moviment Pro Amnistia d'Euskal Herria i celebrada quatre dies durant a Donostia, ha adoptada les resolucions següents :
PREÀMBUL
Els presoners i presoneres polítiques s'adapten permanentment, i a conseqüència d'una dinàmica pròpia, als atzars de la repressió que sofrissin des que han caigut a les mans de l'enemic.
Abans de l'exposició de les resolucions, ens sembla important analitzar el context, la situació sociopolítica actual sent més que mai vinculada a la 'globalització'. És en el seu nom que es desplega actualment una violenta ofensiva de les forces político-econòmiques de la repressió, ofensiva que determina totalment la naturalesa, la situació i les perspectives dels presoners i presoneres polítics del món.
CONTEXT
La decisió que pren un militant de combatre és el producte de la violència soferta per la seva persona, el seu cercle i el seu poble. L'afrontament no és provocat per iniciatives individuals de militants, però sobrevé a conseqüència dels desequilibris que una força violenta ha creat en la seva persona.
En última molla, el projecte dels Estats Nacions respecte al poble és la seva assimilació, fins i tot en certs casos la seva destrucció física. Per aconseguir-ho, l'alienació del ciutadà és una condició sine qua nona. Aquest segle XXI, el sentit i la funcionalitat de la guerra són dictats per la 'globalització'. Així el sistema de 'pensament únic' és essencial per a l'alienació dels subjectes en una perspectiva de globalització/assimilació. Tanmateix, quan amb ell no n'hi ha prou a assegurar l'assimilació, recorres és fet a la imposició i a la violència.
Reconeixent la legitimitat de tal o tal lluita i negant la de tal o tal altra, els Estats Nacions es porten en gendarmes planetaris. Els esdeveniments de l'11 de setembre a New York i de l'11 de març a Madrid constitueixen tanmateix un punt d'inflexió, a partir del qual l'estratègia dels Estats-Nacions dita de 'lluita contra el terrorisme' que era ja en plaça abans, s'ha fet més violenta que mai, a conseqüència d'una vasta empenta repressiva.
A l'origen de la situació dels presoners i presoneres, refugiats i altres perseguits polítics, es troben una tria, una decisió política, el fracàs dels mecanismes d'assimilació ideològica i l'activació dels mecanismes punitius del sistema.
És indispensable d'assabentar-se del testimoni directe dels perseguits polítics, ja que la lliçó que es pot treure de les seves pròpies experiències ens en diu molts sobre la raó de ser conflictes. Ja que al cap i a la fi, són ells els narradors primordials de la crònica de la repressió.
Els presoners i presoneres polítics no són símptomes remetent a patologies socials. Ben al contrari, són els mecanismes repressius del sistema que neguen, per força o més subtilment, el lliurepensament dels oprimits. Concretament, violen el dret a la pluralitat cultural, posant en obra un arsenal de violències graduades, banalitzant fins i tot l'ús de la violència en certs casos.
És doncs el dret a la resistència que legitima la reacció dels oprimits, fins i tot quan aquesta reacció pren una forma violenta. No es pot comprendre la violència defensiva des del punt de vista dels límits jurídics imposats pels Estats Nacions mateixos. Per tant, l'ús de la violència al servei de l'alliberament no afecta els Drets Humans. La matriu dels sofriments, són les injustícies que continuen sent en el centre conflictes, i és el sistema que assegura la seva perpetuació.
Fer respectar tots els drets, incloent-hi el dret a la vida, serà la tasca d'aquells i les que lluiten per a la llibertat. Al cap i a la fi, la defensa del dret a la vida, i de tots els Drets Humans, si reivindica un caràcter democràtic, haurà de tenir en compte les necessitats de les persones i de les comunitats. (…)
VEURE
http://amnistiapresolluitesdret.wordpress.com/about/
La conferència Internacional de Solidaritat organitzada pel Moviment Pro Amnistia d'Euskal Herria i celebrada quatre dies durant a Donostia, ha adoptada les resolucions següents :
PREÀMBUL
Els presoners i presoneres polítiques s'adapten permanentment, i a conseqüència d'una dinàmica pròpia, als atzars de la repressió que sofrissin des que han caigut a les mans de l'enemic.
Abans de l'exposició de les resolucions, ens sembla important analitzar el context, la situació sociopolítica actual sent més que mai vinculada a la 'globalització'. És en el seu nom que es desplega actualment una violenta ofensiva de les forces político-econòmiques de la repressió, ofensiva que determina totalment la naturalesa, la situació i les perspectives dels presoners i presoneres polítics del món.
CONTEXT
La decisió que pren un militant de combatre és el producte de la violència soferta per la seva persona, el seu cercle i el seu poble. L'afrontament no és provocat per iniciatives individuals de militants, però sobrevé a conseqüència dels desequilibris que una força violenta ha creat en la seva persona.
En última molla, el projecte dels Estats Nacions respecte al poble és la seva assimilació, fins i tot en certs casos la seva destrucció física. Per aconseguir-ho, l'alienació del ciutadà és una condició sine qua nona. Aquest segle XXI, el sentit i la funcionalitat de la guerra són dictats per la 'globalització'. Així el sistema de 'pensament únic' és essencial per a l'alienació dels subjectes en una perspectiva de globalització/assimilació. Tanmateix, quan amb ell no n'hi ha prou a assegurar l'assimilació, recorres és fet a la imposició i a la violència.
Reconeixent la legitimitat de tal o tal lluita i negant la de tal o tal altra, els Estats Nacions es porten en gendarmes planetaris. Els esdeveniments de l'11 de setembre a New York i de l'11 de març a Madrid constitueixen tanmateix un punt d'inflexió, a partir del qual l'estratègia dels Estats-Nacions dita de 'lluita contra el terrorisme' que era ja en plaça abans, s'ha fet més violenta que mai, a conseqüència d'una vasta empenta repressiva.
A l'origen de la situació dels presoners i presoneres, refugiats i altres perseguits polítics, es troben una tria, una decisió política, el fracàs dels mecanismes d'assimilació ideològica i l'activació dels mecanismes punitius del sistema.
És indispensable d'assabentar-se del testimoni directe dels perseguits polítics, ja que la lliçó que es pot treure de les seves pròpies experiències ens en diu molts sobre la raó de ser conflictes. Ja que al cap i a la fi, són ells els narradors primordials de la crònica de la repressió.
Els presoners i presoneres polítics no són símptomes remetent a patologies socials. Ben al contrari, són els mecanismes repressius del sistema que neguen, per força o més subtilment, el lliurepensament dels oprimits. Concretament, violen el dret a la pluralitat cultural, posant en obra un arsenal de violències graduades, banalitzant fins i tot l'ús de la violència en certs casos.
És doncs el dret a la resistència que legitima la reacció dels oprimits, fins i tot quan aquesta reacció pren una forma violenta. No es pot comprendre la violència defensiva des del punt de vista dels límits jurídics imposats pels Estats Nacions mateixos. Per tant, l'ús de la violència al servei de l'alliberament no afecta els Drets Humans. La matriu dels sofriments, són les injustícies que continuen sent en el centre conflictes, i és el sistema que assegura la seva perpetuació.
Fer respectar tots els drets, incloent-hi el dret a la vida, serà la tasca d'aquells i les que lluiten per a la llibertat. Al cap i a la fi, la defensa del dret a la vida, i de tots els Drets Humans, si reivindica un caràcter democràtic, haurà de tenir en compte les necessitats de les persones i de les comunitats. (…)
VEURE
http://amnistiapresolluitesdret.wordpress.com/about/
GESTORAS PRO AMNISTIA
http://www.kalera.org
http://www.kalera.org
