Amnistia PLD 24.11.06 Centre de Detenció de Perpinyà, Països Catalans.13H45
Em dirigeixo cap a la reixa de l'entrada amb la meva motxilla i la petita taula plegada, sota el braç. Nova instal·lació, just davant la reixa del Centre de Detenció de Perpinyà.
Cinc minuts més tard, el cotxe de policia surt establiment. Un home de cinquanta anys arriba poc temps després. Em saluda i comença a fullejar els documents posats sobre la taula...
Vehicles entren i surten del C.D... L'home extrem llavors una llarga conversa en català (3) on parlant d'ell, tempta saber-ne més sobre mi. S'esquitlla en tot cas en la conversa que treballava en la seguretat, abans de ser acomiadat... juga sobre el registre de la 'bondat' i de la 'compassió'. Em demana la meva opinió sobre tot i qualsevol cosa... passa d'un assumpte a un altre.
Finalment, per tal d'obtenir un 'color' a portar llavors, utilitza diverses 'claus locals' a les dues cares oposades de Catalunya Nord, com els quatre temes : «Racisme-feixisme», la retirada del 1939 (l'exili polític enfront del franquisme) i els camps de concentració de Rivesaltes, Argelès, et cetera... », « els gitanos» i « els polítics deshonestos»...
Justament, una jove dona gitana surt del C.D amb la seva nena als braços. Em saluda i mira un moment els documents. Veu llavors el llibre sobre la Tortura. Aixeca el cap i se'm llança una mirada omplerta d'inquietud i de perplexitat.
La dona
Per què ? Per què és així ?
Membre del col·lectiu (en constitució...)
Com centenars de bascos, dones i homes, ha estat torturat en el moment d'una posada al secret per la guardia civil espanyola.
La dona
Per què es porten a presó ?
Membre del col·lectiu (en constitució...)
Els Estats francès i espanyol no els reconeixen el Dret de reivindicar i lluitar per a l'existència lliure del seu poble i país. Com els corsos, els bretons, els catalans, els palestins i bé d'altres, els bascos volen tenir el Dret de decidir ells mateixos per a la seva vida i el seu futur. Cada dia, el poble basc lluita de cara a la injustícia dels Estats francès i espanyol : als seus pobles, les seves ciutats, al treball, en associacions i de vegades alguns prenen la decisió d'utilitzar les armes. Però és en el marc d'una Resistència col·lectiva, la d'un poble, no és per a interessos personals! Només els blancs són sempre els de responsables i botxins verificats. Les lògiques i motivacions d'aquesta resistència armada no tenen definitivament res en comú amb els crims massius comesos sobretot pels Estats francès i espanyol contra pobles sencers.
La dona
Sí, comprenc molt bé...
Ho diu dolçament i amb sinceritat, fixant la meva mirada... abaixa el cap i mira encara un moment la coberta, en silenci. L'amaga a la seva noia que té als seus braços... Després m'agraeix i se'n va a peu, sobre la carretera.
Trencant la tornada de la 'bondat', l'home em diu amb un cert nerviosisme i agressivitat mal continguda que MAI els gitanos no signaran la petició... Que és impossible. Visiblement, aquest suport declarat no li agrada. Podria tenir continuacions...
Miro el meu rellotge, aquesta acció és acabada. Mentre endreço la petita instal·lació, l'home pregunta sempre per manera perifràstica de les continuacions possibles a venir. La meva resposta continua sent vagua, tot confirmant-li que n'hi haurà altres..
14H15. Sortida del lloc
Perpinyà. Catalunya Nord, PAÏSOS CATALANS.
(3) El seu accent i les seves expressions són característics de Catalunya Nord. S’expressa amb facilitat, el que es rar per algú de la seva generació, aquí. La llengua no s’ha transmesa en les famílies i el seu ús sera prohibit a la escola de la República francesa i en la societat.
Em dirigeixo cap a la reixa de l'entrada amb la meva motxilla i la petita taula plegada, sota el braç. Nova instal·lació, just davant la reixa del Centre de Detenció de Perpinyà.
Cinc minuts més tard, el cotxe de policia surt establiment. Un home de cinquanta anys arriba poc temps després. Em saluda i comença a fullejar els documents posats sobre la taula...
Vehicles entren i surten del C.D... L'home extrem llavors una llarga conversa en català (3) on parlant d'ell, tempta saber-ne més sobre mi. S'esquitlla en tot cas en la conversa que treballava en la seguretat, abans de ser acomiadat... juga sobre el registre de la 'bondat' i de la 'compassió'. Em demana la meva opinió sobre tot i qualsevol cosa... passa d'un assumpte a un altre.
Finalment, per tal d'obtenir un 'color' a portar llavors, utilitza diverses 'claus locals' a les dues cares oposades de Catalunya Nord, com els quatre temes : «Racisme-feixisme», la retirada del 1939 (l'exili polític enfront del franquisme) i els camps de concentració de Rivesaltes, Argelès, et cetera... », « els gitanos» i « els polítics deshonestos»...
Justament, una jove dona gitana surt del C.D amb la seva nena als braços. Em saluda i mira un moment els documents. Veu llavors el llibre sobre la Tortura. Aixeca el cap i se'm llança una mirada omplerta d'inquietud i de perplexitat.
La dona
Per què ? Per què és així ?
Membre del col·lectiu (en constitució...)
Com centenars de bascos, dones i homes, ha estat torturat en el moment d'una posada al secret per la guardia civil espanyola.
La dona
Per què es porten a presó ?
Membre del col·lectiu (en constitució...)
Els Estats francès i espanyol no els reconeixen el Dret de reivindicar i lluitar per a l'existència lliure del seu poble i país. Com els corsos, els bretons, els catalans, els palestins i bé d'altres, els bascos volen tenir el Dret de decidir ells mateixos per a la seva vida i el seu futur. Cada dia, el poble basc lluita de cara a la injustícia dels Estats francès i espanyol : als seus pobles, les seves ciutats, al treball, en associacions i de vegades alguns prenen la decisió d'utilitzar les armes. Però és en el marc d'una Resistència col·lectiva, la d'un poble, no és per a interessos personals! Només els blancs són sempre els de responsables i botxins verificats. Les lògiques i motivacions d'aquesta resistència armada no tenen definitivament res en comú amb els crims massius comesos sobretot pels Estats francès i espanyol contra pobles sencers.
La dona
Sí, comprenc molt bé...
Ho diu dolçament i amb sinceritat, fixant la meva mirada... abaixa el cap i mira encara un moment la coberta, en silenci. L'amaga a la seva noia que té als seus braços... Després m'agraeix i se'n va a peu, sobre la carretera.
Trencant la tornada de la 'bondat', l'home em diu amb un cert nerviosisme i agressivitat mal continguda que MAI els gitanos no signaran la petició... Que és impossible. Visiblement, aquest suport declarat no li agrada. Podria tenir continuacions...
Miro el meu rellotge, aquesta acció és acabada. Mentre endreço la petita instal·lació, l'home pregunta sempre per manera perifràstica de les continuacions possibles a venir. La meva resposta continua sent vagua, tot confirmant-li que n'hi haurà altres..
14H15. Sortida del lloc
Perpinyà. Catalunya Nord, PAÏSOS CATALANS.
(3) El seu accent i les seves expressions són característics de Catalunya Nord. S’expressa amb facilitat, el que es rar per algú de la seva generació, aquí. La llengua no s’ha transmesa en les famílies i el seu ús sera prohibit a la escola de la República francesa i en la societat.
VERSIO FRANCESA
