13H00
L'acció se situa al cor de la concentració de les famílies que esperen visitar els seus parents empresonat-de-s, a alguns metres de l'entrada del C.D : aquesta proximitat em sembla coherent. No tinc cap idea d'allò que pot passar, quant de temps em podré quedar allà, si les altres persones advertides voldran i poder venir ajuntar-se... he escollit de quedar-se dempeus al costat de la taula, silenciosa, amb la intenció de quedar fins a les 14 hores, com estava previst.
L'acció se situa al cor de la concentració de les famílies que esperen visitar els seus parents empresonat-de-s, a alguns metres de l'entrada del C.D : aquesta proximitat em sembla coherent. No tinc cap idea d'allò que pot passar, quant de temps em podré quedar allà, si les altres persones advertides voldran i poder venir ajuntar-se... he escollit de quedar-se dempeus al costat de la taula, silenciosa, amb la intenció de quedar fins a les 14 hores, com estava previst.
Un vehicle de la policia municipal succeeix. Es para, just davant de mi, en rivet de l'esplanada lleugerament sobrealçada que dibuixa l'entrada. El vidre s'abaixa, deixant aparèixer la cara d'un funcionari de policia que considera la situació. Un escarceller es dirigeix cap a ell. Aquest observava, fins aquí, l'estand, tot continuant estant allunyat. Es parlen. La conversa no és comprensible a aquesta distància, però el gest de l'escarceller que em designa del dit em deixa comprendre que li explica el que ha observat. El cotxe de policia se'n va...
13H03
Continuo aquesta presència simbòlica dient-me que aquest cotxe és el signe d'una continuació : però la qual ?... No fa massa fred... realitzo que sóc a ple cor del C.D i que no és fàcil venir aquí en vehicle, sense fer-se de seguida filmar en aquest espai quasiclos que no demana més que tancar-se de nou al menor senyal d'amenaça...
Continuo aquesta presència simbòlica dient-me que aquest cotxe és el signe d'una continuació : però la qual ?... No fa massa fred... realitzo que sóc a ple cor del C.D i que no és fàcil venir aquí en vehicle, sense fer-se de seguida filmar en aquest espai quasiclos que no demana més que tancar-se de nou al menor senyal d'amenaça...
Un escarceller ve posicionar-se a la meva dreta, durant un cert temps. Ho sento però no ho miro. La meva motxilla és posada en el sòl contra la reixa de l'entrada, sota el peu de la taula, és possible que estudiï la petita configuració de conjunt d'aquesta presència. Em sembla que marxa al cap de 10 minuts. És prou llarg...
Més cap escarceller o funcionari de policia (visible !) a l'horitzó proper o llunyà. L'ambient s'afluixa per a tothom. El menor nerviosisme dels escarcellers es repercuteix de seguida i es llegeix a través de l'actitud general de les famílies i visitants...
Calma plana. Cadascun s'és informat finalment del detall de l'acció i la fa circular... a la seva manera... Els homes no parlaran amb jo però la seva mirada repenjada francament, els seus brandaments de cap i la seva estació prop de la taula manifesten la seva aprovació i el seu suport tàcit : per a alguns, una curiositat confusa d'admiració i per a altres, de la interrogació... Ningú no ignora totalment del qual es tracta. Tots fan més o menys la relació amb el procés dels 14 bascos en curs a París, la majoria han pogut seguir 'la informació-espectacle' a través dels mitjans de comunicació oficials.
Una 1a dona ve informar-se a l'estand, després altres vénen llavors. Successivament, cadascuna mira amb estupor la coberta de l'únic llibre posat sobre la taula : 'Tortura al País Basc. Report 2002'. Es veu la cara atroçment desfigurada del jove militant basca : Unai Romano Iguarta, vas posar al secret i torturat durant 5 dies per la guardia civil espanyola del 6 a l'11 de setembre de 2001. (Veure. http://ekaitza.free.fr/sources/romanofrlabur.pdf).
Aquestes dones, són elles que transmetran la informació exacta a tot els altres, n'agrupa i individualment. Les seves qüestions són precises. « És per a qui ? » és molt rarament « Per què ? » Perquè saben ja...
Si un silenci de plom regna en l'exterior, en la societat, sobre la presència dels presoner-e-s polítics en catalunyà Nord, els parents i famílies dels detingut-de-s viuen el temps de la presó i segueixen tot del que hi passa... Aquestes dones coneixen les condicions de detenció. Saben que una jerarquia despietada es produeix pel sistema de la presó i entre els presoners : a partir del que han fet.
Alguns suggereixen gairebé excusant-se que la Injustícia TAMBÉ pot concernir els detingut-de-s de Dret comú. No ho diuen així, però ho aborden parlant d'aquelles i aquells (sense designar-los mai) que no són a presó quasi per a res, per a delictes menors, perquè són considerats com estrangers, indesitjables aquí, «i això també és una Injustícia! », diuen...
Saben ja i el que descobreixen, el desxifren molt de pressa : no queden molt de temps, per pudor i per respecte. Però el seu vinguda és un suport declarat i SOTA EL ULL DE LES CÀMERES DE VIGILÀNCIA DEL C.D... Fins i tot allunyat, guarden el lligam amb l'estand oferint-me una mirada constant o un somriure, de tant en tant... Els nous arribats són de pressa informats espontàniament pels altres. Fan llavors una salvació del cap, una manera de confirmar el seu suport... (...)
VERSIO FRANCESA
