mardi 19 décembre 2006

4. ACCIÓ SIMBÒLICA 24.11.06 / 13H30

Centre de Detenció de Perpinyà, Països Catalans.

13H30
Certs grups ja han entrat per a les visites. Una vintena de persones esperen encara... altres prefereixen quedar-se al seu vehicle i limitar-se els contactes. Sense comptar els escarcellers, s'arriba bé a cinquanta visitants, del qual molts nens a baix edat i de nombroses joves dones vingudes soles...
Un segon cotxe de policia arriba i es para al mateix indret. Cinc funcionaris de policia baixen del vehicle : quatre homes i una dona. Un home que identifico com el responsable del grup els parla un instant, després es dirigeixen dret cap a mi, d'un pas decidit, però sense nerviosisme.

Tres homes s'aposten davant de mi, a cinc metres i un altre se situa sobre la meva esquerra, més prop de la taula, a menys d'un metre. 'El responsable' i la dona vénen cap a mi.

'El responsable' em mira després considera la taula alguns segons, abans de preguntar-me : «Què és ? » Després, afegeix de seguida mirant la banderola : «Bo... és veritat que és visible! ».

Jo ell dit que és una acció de suport per tal d'obtenir l'Amnistia i l'Alliberament per a Mikel i Marixol, detingut-de-s aquí, i per al conjunt dels presoner-e-s polítics bascos, corsos, bretons, kanaks, palestins, amazigh, sards, catalans...

'El responsable'
No és possible de quedar-se allà.

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Per què ? Per quina raó exacta ?

'El responsable'
Esperem la resposta justament... la hi diré, em serà comunicada aviat per un responsable...

SILENCI... mira els documents posats sobre la taula.

'El responsable'
Expliqueu jo el que és... tot això, sobre la taula.

Membre del col·lectiu (en constitució...)
És una acció de suport a Mikel i Marixol, els dos presoner-e-s polítics bascos que són empresonats, aquí i en aquest moment, en el Centre de Detenció de Perpinyà, contra el seu extradició a Espanya, per a la seva Amnistia i el seu Alliberament així com la del conjunt dels presoners polítics bascos, bretons, corsos, sards, catalans i altres... hi ha un informe, un llibre sobre la tortura i alguns peticions.

'El responsable'
Doneu jo un exemplar de la petició.

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Són una obligació o una senzilla demanda ? És obligatori remetre-la-hi ?

'El responsable'
No, però li ho demano amablement !

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Bo, de totes maneres, li puc realment deixar un exemplar del text sol de la petició, a títol d'informació. És un document públic, fins i tot si suposo que no és en la intenció signar-la !

'El responsable'
No... No, és cert !

La dona agent de policia
Desitjaria tenir el seu carnet d'identitat

Li presento el meu carnet d'identitat català

La dona agent de policia
No té d'altre document ?

Membre del col·lectiu (en constitució...)
No.

A la meva gran sorpresa i molt feliç del caràcter paradoxal d'aquesta situació, la funcionària de policia aixeca conscienciosament les informacions indicades sobre la targeta... 'El responsable' és en els seus costats i la mira fer, sense dir res.

La dona agent de policia
Que és la seva data de naixement ? On va néixer ?

Membre del col·lectiu (en constitució...)
(...) Resposta.

'El responsable' li fa fixar-se llavors que aquestes informacions han de ser inscrites en el carnet d'identitat. La dona agent de policia se sorprèn llavors de no trobar-los...

La dona agent de policia
Que és això : aquesta targeta ? Que és la seva adreça ?

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Li he donat el meu nom, la meva data i lloc de naixement : té ja prou d'informació per trobar-me fàcilment als seus fitxers! Però no sent la meva adreça un secret per a ningú, la hi dono doncs. (…)

'El responsable'
Quin és el seu ofici ?

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Sóc periodista, lliure... i militant !

El responsable té un breu cop d'ull sobre els penjolls corso i basc que tinc al voltant del coll. Adreça un signe de la mà a la dona agent de policia que ho intima a dirigir-se cap al vehicle amb ell. Pugen tot els dos a l'interior : ell sobre el seient abans, ella sobre el seient endarrereix. Han tancat les portes. Mentre que 'el responsable' parla al telèfon, la dona agent de policia li llegeix les informacions inscrites en el meu carnet d'identitat català que té a mà i observa atentament, de molt prop. Continuo estant sola en presència de quatre agents de policia : del qual tres 'd'un bon gàlib' apostats, cara de mi, a alguns metres i un altre més petit i sec, a la meva esquerra en alguns centímetres de la taula. Aquest últim s'inclina cap a la coberta del llibre 'Tortura al país Basc. Report 2002'. No diu res però té un breu moviment de retrocés que no ha aconseguit contenir.

L'agent de policia a la meva esquerra
És basc ?

Membre del col·lectiu (en constitució...)
No, sóc catalana !

La meva resposta ho fa sobresaltar-se : ell i els seus col·legues es miren. No sé com interpretar aquesta reacció. Perplex, em pregunto si és a causa del lleuger accent corso (transmès pel poble corso, va sorgir sempre associat a les emocions) del to afirmat de la resposta, o del fet que eren persuadits que era basca...
Girada cap a ell durant aquesta conversa, em veig movent-se que un dels tres agents de policia ha vingut entretant situar-se a prop, sobre la meva dreta, a menys d'un metre.

'El responsable' i la dona agent de policia tornen.

'El responsable'
No es pot quedar allà!

Membre del col·lectiu (en constitució...)

Per què ?

La dona agent de policia
No vol veure's allà !

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Que és « ell » ?

La dona agent de policia
El director del centre penitenciari... Ara, tregui aquestes coses d'aquí !

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Jo, les he posat aquí per presentar-los a les persones i no trauré res ! Li demanaré que els prengui vostè mateix...

Un lleuger estupor es llegeix sobre la cara de la dona agent de policia. El conjunt dels policies forma de sobte un cercle quasi tancat al voltant de l'estand...

La dona agent de policia
Si no els pren, és molt senzill, es prenen, els llanço a la galleda de les escombraries i se l'embarca amb nosaltres !

Aquesta perspectiva em molesta : l'objectiu queda abans de tot de respectar el que havia estat anunciat : és a dir una presència simbòlica de suport fins a 14 h, davent el C.D de Perpinyà i d'assegurar aquest acte correctament. Cap interès particular d'interrompre l'acció per trobar-se en el despatx de policia. Escullo de guanyar temps...

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Allò no vol res dir quan diu 'no vol veure's'! No és un argument ! Per què no em puc quedar allà ? Al nivell jurídic on es porta la prohibició ?

'El responsable'
És en un lloc privat i ja al recinte de l'establiment penitenciari. Veu, l'aparcament és tancat. Aquí, és el terreny privat del Centre de Detenció.

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Sí, efectivament, hi ha una reixa en l'entrada. És allà que comença el terreny privat ?

'El responsable'
Sap, jo, no tinc res contra vostè, personalment. Se m'ha dit que vingui. No érem advertits del seu vinguda... no ens ho ha dit, amb antelació! (Somriu). Se'ns ha assenyalat la seva presència. Som allà.

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Doncs, a partir de la reixa : és un espai públic ! Em puc instal·lar allà ja que el problema evocat és la presència en un lloc privat.

'El responsable'
Sí… I si se'm crida per intervenir una segona vegada, respondré que no puc ja que serà fora del recinte. Aquí, és la presó : és un lloc de seguretat (2). Se'm crida i vinc.

Durant aquest intercanvi, desmunto la petita instal·lació. El cercle dels oficials s'ha eixamplat una mica i afluixa.

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Sí, fa el seu treball !

'El responsable'
Sí... (...)

VERSIO FRANCESA

http://amnistiapresolluitesdret.wordpress.com/tag/action-4-241106/