de Perpinyà, Països Catalans.12h50
Llanço un ràpid cop d'ull. He vingut amb una petita taula desplegable sota el braç, un classificador omplert de documents (informe Garzón 18/98, declaració de Donostia 2004, els dos articles d'Iňaki de Juana Chaos, llista dels presoner-e-s polítics...), un llibre, algunes peticions en català i francès, una ploma posada a sobre i sobretot la bandera basca amb dues petites banderoles ‘Euskal Presoak, Euskal Herrira.' Per no molestar l'entrada de les famílies i visitants, decideixo instal·lar-me sobre el costat prop d'una reixa, a tres passos de l'entrada i de la trentena de persones que esperen.
Llanço un ràpid cop d'ull. He vingut amb una petita taula desplegable sota el braç, un classificador omplert de documents (informe Garzón 18/98, declaració de Donostia 2004, els dos articles d'Iňaki de Juana Chaos, llista dels presoner-e-s polítics...), un llibre, algunes peticions en català i francès, una ploma posada a sobre i sobretot la bandera basca amb dues petites banderoles ‘Euskal Presoak, Euskal Herrira.' Per no molestar l'entrada de les famílies i visitants, decideixo instal·lar-me sobre el costat prop d'una reixa, a tres passos de l'entrada i de la trentena de persones que esperen.
Instal·lo la petita taula desplegable i el conjunt del material. De seguida, percebo una agitació dels escarcellers, visibles en ombres xineses, a través dels vidres fumats del 1r sedàs de vigilància de l'entrada, concebut per ser en contacte visual amb l'exterior del C.D. Una càmera és ostensiblement dirigida sobre la zona de l'entrada : com tot els visitants, sóc a ple cor del seu camp visual...
Així que he instal·lat la banderola, veig les famílies que segueixen de la mirada atentament el muntatge en el curs del petit estand. Alguns s'apropen, una mica, per veure millor els documents. He arribat a l'hora del relleu dels escarcellers : assisteixo a un incessant vaivé d'aquells que entren i surten del C.D. En total, aproximadament cinquanta per petits grups o aïllats. Tots miren atentament la taula...
Alguns vénen expressament cap a la taula després tornen dins del C.D. Altres es posicionen un moment, a proximitat, de manera lateral i dorsal : mai frontal. No els miro. Com l'acció és verdaderament reduïda i és realitzada en la urgència, perquè faci sentit i respecti la dignitat dels presoner-e-s polítics, he de tractar amb el mínim : és a dir fer UN, fer cos amb la petita instal·lació nòmada transformada en homenatge a Mikel, Marixol, i al conjunt dels presoner-e-s polítics bascos, corsos, bretons, canacs, palestins, amazigh, sards, catalans..
Es tracta de donar a veure l'essencial : PRESÈNCIA DE MIKEL I MARIXOL AL CD DE PERPINYÀ, INELUDIBLE DIMENSIÓ POLÍTICA, VIOLÈNCIA DE LA INJUSTÍCIA CONTRA ELS POBLES BASCOS, CORSOS, BRETONS, KANAKS, PALESTINS, AMAZIGH, SARDS, CATALANS... I EL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ... (1) (...)
(1) Tornar pública amb la població de Catalunya Nord : la constant detenció de presoner-e-s polítics al Centre de Detenció de Perpinyà, aquesta sent transformada en verdader sistema intensiu pels Estats francesos i espanyols amb la complicitat de les polítiques locals...
Refusar aquesta situació indigna d'un poble lliure : sortint del silenci actual que és una forma d'acord implícita, transmetre públicament el sentit d'aquestes lluites polítiques d'alliberament socials i nacionals. I contribuir a la constitució d'un col·lectiu de suport polític a Catalunya Nord.
Qui sap ? Qui vol saber ? Qui es calla i per què ? Als mesos d'agost i setembre de 2006, el presoner polític cors Ulivieru Orsini ha estat detingut en el Centre de Detenció de Perpinya, sense que ningú no se n'emocioni públicament... Gràcies a l'acció dels seus advocats i al suport actiu del Comitatu Contr'à a Ripressione, des de, ha estat tranferit en el Centre de Detenció de Borgu a Còrsega, així acostat de la seva família, en el seu país. Després de cinc anys d'empresonament, des d'octubre de 2006, continua estant encara sotmès al règim de la semillibertat recollint cada vespre a la presó...
PER INFO.
VERSIO FRANCESA
