jeudi 21 décembre 2006

ACCIÓ DEL 12.10.06

Foto Amnistia PLD /12.10.06
Consolat d'Espanya. Perpinyà, Països Catalans

CONCENTRACIÓ 18H-19H
CONSOLAT D’ESPANYA. Perpinyà, PAÏSOS CATALANS.

1/ Accord de principi amb la Declaració de les ‘Gestoras Pro-Amnistia/Donostia 04 en la dimensió del Moviment de LLuita del Poble Basc.

2/ Lectura pública de la Declaració, al carrer, davant el consolat d’Espanya a Perpinyà.

3/ Desplegament de la bandera catalana amb el cartell d'ASKATASUNA de la tornada dels presoner-e-s polítics i refugiat-de-s en Euskal Herria (país basc).

COL.LECTIU 'AMNISTIA PLD'
Versió en català de la declaració d'intenció i principis primers del col·lectiu en constitució...
http://amnistiapresolluitesdret.blogspot.com/2006/12/collectiu-amnistia-pld-bis.html

GESTORAS PRO AMNISTIA / DECLARACIÓ DONOSTIA.04
http://amnistiapresolluitesdret.blogspot.com/2006/12/gestoras-pro-amnistia-declaraci-de.html

mercredi 20 décembre 2006

COL.LECTIU 'AMNISTIA PLD'

Foto Amnistia PLD. Baiona, Lapurdi. EUSKAL HERRIA.

Adeù company-e-s,

La declaracio de Donostia del 23.05.04 i la CRIDA del 24.11.06 constitueixen una condicio prèvia en la peticio de suport als presoner-e-s i refugiat-de-s politics, quina queda a difondre i podria ser discutida en el context seguent :

VEURE
versió francesa



SOLIDAIRES AVEC LE PEUPLE BASQUE EN LUTTE (SPBL - PARIS)

Solidaris amb el Poble Basc en LLuita




COMITE DE SOLIDARITE AVEC LE PEUPLE BASQUE (CSPB - PARIS)

Comitiu de Solidaritat amb el Poble Basc


PRESONER-E-S POLITICS BASCS / ESTAT FRANCES

Foto Amnistia PLD. TTatola. Lapurdi. EUSKAL HERRIA.


01.11.06

ELS PRESONERS POLÍTICS BASCOS EN L'ESTAT FRANCES.

COMITÉ DE SOUTIEN
AU PEUPLE BASQUE
Comitiu de Sosteniment
al Poble Basc
http://cspb.unblog.fr/prisonnieres-politiques-basques-dans-letat-francais/

GESTORAS PRO AMNISTIA / DECLARACIÓ DONOSTIA.04

Foto Amnistia PDL.
ELKARDASUN EGUNA 12.11.06
Lapurdi. EUSKAL HERRIA.

COL.LECTIU AMNISTIA.PRESÓ.LLUITES.DRET


ACCIO DEL 12.10.06
CONSOLAT D’ESPANYA.
18H-19H
PERPINYA, PAISOS CATALANS.

Acord de principi amb la declaració i lectura pública :

GESTORAS PRO AMNISTIA / DECLARACIÓ DE DONOSTIA 23.05.04
La conferència Internacional de Solidaritat organitzada pel Moviment Pro Amnistia d'Euskal Herria i celebrada quatre dies durant a Donostia, ha adoptada les resolucions següents :

PREÀMBUL
Els presoners i presoneres polítiques s'adapten permanentment, i a conseqüència d'una dinàmica pròpia, als atzars de la repressió que sofrissin des que han caigut a les mans de l'enemic.

Abans de l'exposició de les resolucions, ens sembla important analitzar el context, la situació sociopolítica actual sent més que mai vinculada a la 'globalització'. És en el seu nom que es desplega actualment una violenta ofensiva de les forces político-econòmiques de la repressió, ofensiva que determina totalment la naturalesa, la situació i les perspectives dels presoners i presoneres polítics del món.

CONTEXT
La decisió que pren un militant de combatre és el producte de la violència soferta per la seva persona, el seu cercle i el seu poble. L'afrontament no és provocat per iniciatives individuals de militants, però sobrevé a conseqüència dels desequilibris que una força violenta ha creat en la seva persona.

En última molla, el projecte dels Estats Nacions respecte al poble és la seva assimilació, fins i tot en certs casos la seva destrucció física. Per aconseguir-ho, l'alienació del ciutadà és una condició sine qua nona. Aquest segle XXI, el sentit i la funcionalitat de la guerra són dictats per la 'globalització'. Així el sistema de 'pensament únic' és essencial per a l'alienació dels subjectes en una perspectiva de globalització/assimilació. Tanmateix, quan amb ell no n'hi ha prou a assegurar l'assimilació, recorres és fet a la imposició i a la violència.

Reconeixent la legitimitat de tal o tal lluita i negant la de tal o tal altra, els Estats Nacions es porten en gendarmes planetaris. Els esdeveniments de l'11 de setembre a New York i de l'11 de març a Madrid constitueixen tanmateix un punt d'inflexió, a partir del qual l'estratègia dels Estats-Nacions dita de 'lluita contra el terrorisme' que era ja en plaça abans, s'ha fet més violenta que mai, a conseqüència d'una vasta empenta repressiva.

A l'origen de la situació dels presoners i presoneres, refugiats i altres perseguits polítics, es troben una tria, una decisió política, el fracàs dels mecanismes d'assimilació ideològica i l'activació dels mecanismes punitius del sistema.

És indispensable d'assabentar-se del testimoni directe dels perseguits polítics, ja que la lliçó que es pot treure de les seves pròpies experiències ens en diu molts sobre la raó de ser conflictes. Ja que al cap i a la fi, són ells els narradors primordials de la crònica de la repressió.

Els presoners i presoneres polítics no són símptomes remetent a patologies socials. Ben al contrari, són els mecanismes repressius del sistema que neguen, per força o més subtilment, el lliurepensament dels oprimits. Concretament, violen el dret a la pluralitat cultural, posant en obra un arsenal de violències graduades, banalitzant fins i tot l'ús de la violència en certs casos.

És doncs el dret a la resistència que legitima la reacció dels oprimits, fins i tot quan aquesta reacció pren una forma violenta. No es pot comprendre la violència defensiva des del punt de vista dels límits jurídics imposats pels Estats Nacions mateixos. Per tant, l'ús de la violència al servei de l'alliberament no afecta els Drets Humans. La matriu dels sofriments, són les injustícies que continuen sent en el centre conflictes, i és el sistema que assegura la seva perpetuació.

Fer respectar tots els drets, incloent-hi el dret a la vida, serà la tasca d'aquells i les que lluiten per a la llibertat. Al cap i a la fi, la defensa del dret a la vida, i de tots els Drets Humans, si reivindica un caràcter democràtic, haurà de tenir en compte les necessitats de les persones i de les comunitats. (…)

VEURE
http://amnistiapresolluitesdret.wordpress.com/about/
GESTORAS PRO AMNISTIA
http://www.kalera.org

CRIDA RESCAT

Imatge RESCAT
December 5th, 2006 by rescat
El Jutge ha decretat l’ingrés a presó de la Marina, segons fonts oficials acusada dels delictes de pertanyença a banda de malfactors, documentació falsa i tinença d’armes i explosius.
Aquesta és la seva adreça :
Marina Bernadó Bonada (353 922 Y)
MAISON D’ARRÊT DE FLEURY MEROGIS ( femmes ) 9, Avenue des Peupliers.
91700 Sainte Genevieve des Bois
Cedex PARIS (Estat Francès)

http://rescat.wordpress.com/


VEURE '30.11.06. COMUNICAT DE RESCAT DAVANT LA DETENCIÓ DE MARINA BERNADÓ'

http://rescat.wordpress.com/2006/11/30/comunicat-de-rescat-davant-la-detencio-de-marina-bernado//

PARAULES LLIURES : INAKI DE JUANA CHAOS, periodista basc 'condemnat a mort' per Espanyà i Francia

Foto Amnistia PDL
Baiona, Lapurdi. EUSKAL HERRIA

L'ESCUT*

Miro la televisió. Escolto la ràdio. Llegeixo diaris i revistes i el bombardeig és intensiu i permanent. L'enemic ha crescut. Detencions en Iparralde i en Hegoalde. Batudes en els Estats francesos i espanyols. Informacions enverinades que intenten inocular el virus de la desconfiança.

El Lobo, un simple bocamoll que la policia ha premut abans de llançar-lo a favor dels inutilitzables (com tots els bocamolls) és recuperat avui i elevat a la categoria d'heroi de la infiltració i dels serveis secrets; a la de personatges de pel·lícules i de reportatges on s'exhibeix en fanfarrónades novel·lesques a base de xecs i de guions.

Maniobres de desànim. Fugides organitzades en la premsa de correspondència i de converses, totals o parcials, però a tot els casos interessades i manipulades, fins i tot si reconec que no hem de facilitar-los el treball.

Dispersió a les presons : penitenciari i interpenitenciari. Els mals tractaments, les tortures renovades amb les èpoques però permanents en les formes i tan antigues com la repressió política. Les agressions. El sofriment per a les nostres famílies i amics. Els companys malalts de qui la gravetat de la situació és objecte de xantatge.

Sí, l'ofensiva és difícil, sobre tots els fronts és incontestable. Potser l'enemic s'aventura-t'ell a pensar que ens pot matar ? Que pot acabar amb el Moviment d'Alliberament Nacional Basc ? Que aconseguirà fer doblegar-se un poble, o almenys a posar els seus passos silenciosos no deixant-lo caminar més que sobre moqueta ? (...)

VEURE
http://amnistiapresolluitesdret.wordpress.com/tag/articles-inaki-de-juana-chaos/

Forum UNITA NAZIUNALE / CÒRSEGA
‘GRÈVE DE LA FAIM ILLIMITÉE D’UN PRESO’ par Belagilea
http://www.unita-naziunale.org/agora/viewtopic.php?t=918


Li recordem que Iñaki de Juana morirà.
Solidaris amb el Poble Basc en LLuita - París
Email. contact@spbl-paris.org
Web :
www.spbl-paris.org

SOLIDARIS AMB EL POBLE BASC EN LLUITA (SPBL - PARIS)
Solidaris amb el Poble Basc en LLuita - PARIS
IÑAKI DE JUANA CHAOS
http://www.spbl-paris.org/Inaki%20de%20Juana.htm

MANIFEST 12.10.06

Foto Amnistia PLD Consolat d'Espanya. Perpinyà.Països Catalans

MANIFEST del 12.10.06
1492-2006…




El dia de la Vergonya
Des de la mort del dictador Franco, el 1976, seguida del període de dita 'transició democràtica' : en l'Estat espanyol el 'DIA DE L'HISPANITAT' continua sent commemorat públicament, cada 12 de octubre... Inaugurada sota el franquisme, aquesta festa designada com el 'DIA DE LA RAÇA' es tradueix per concentracions massives que celebren ‘amb tots els honors’ l'hegemonia de la dita 'raça' : hispànica, blanca i catòlica sobre el conjunt dels altres...
Es recolza en el fet històric del descobriment, el 1492, per Cristofol Colomb : de suposades 'Indes' designades avui com 'Amèrica del Sud'. Aquest descobriment humà ha inaugurat el genocidi d'una civilització sencera, la dels pobles que viuen sobre aquestes terres i designats com 'indis'...
Aquest genocidi ha pres les formes del crim, de la persecució, la humiliació sistemàtica, la espoliació de les terres i dels béns, la negació i la destrucció programada de llengües, cultures, economies, religions, pràctiques socials... per substituir-ho per UN MODELE ÚNIC en el qual aquest poble perdia tot els seus Drets per a esdevenir un esclau i ser assimilat a un animal particular, però no un humà... Heus aquí doncs l'obra de la dita Raça! Com aquest crim encara pot ser commemorat de manera oficial avui ?

De les colònies al cor dels Estats fins i tot...
Sí, els Estats espanyol i francès són verdaderament cosins en les seves pràctiques colonials al dol impossible, sempre d'actualitat. La menor afirmació de diferència sembla atènyer la integritat dels seus territoris artificials i qüestionar la seva legitimitat ja que, fins aquí, sempre han assimilat la seva concepció de la república amb la d'un model i poder ÚNIC i INDIVISIBLE regnant sobre : el seu territori, la seva llengua oficial i la seva gestió econòmica centralitzada...
L'Estat francès ha temptat doncs imposar als llibres d'Història oficials la inscripció de l'aportació positiva de la colonització francesa, sent sentit que el dit 'Universalisme' del seu 'famós' model 'democràtic' excusaria certes pràctiques... Tot com la 'democràcia' sota tutela imposada per l'Estat americà al poble iraquià i a altres... Més prop de nosaltres encara, a Catalunya Nord, la idea ha germinat de crear un museu en homenatge a Algèria... francesa!

L'impensable realitzat amb l'aval de la 'democràcia'
Apagar un poble, suprimir fins a l'expressió de la seva humanitat a través d'una civilització sencera amb : els seus cants, les seves llengües, els seus arts, els seus relats, els seus ritus, les seves estructures socials i culturals, la seva Història, els seus somnis, els seus desigs, les seves pors, les seves qüestions, les seves representacions, les seves paraules... aquesta voluntat impensable és sempre activa en diversos Estats Nacions del món, en aquest moment mateixa, tal una màquina freda i despietada :



EN SUPORT A IŇAKI DE JUANA CHAOS
I AL CONJUNT DELS PRESONER-E-S POLÍTICS
LLUITES D'ALLIBERAMENTS SOCIALS I NACIONALS
bascos, corsos, bretons, kanaks, amazighs, sards, italians, occitans,palestinians,catalans…

UNA CONCENTRACIÓ S’HA FET AL CONSOLAT DE PERPINYÀ
EL DIJOUS 12 OCTUBRE DE 2006 DE 18 H A 19 H



Com és possible que un home sigui detingut a presó durant 18 anys per a idees polítiques que reivindiquen l'alliberament d'un poble i veu la seva pena (tanmateix acabada) perllongada durant dos anys en l'espera del veredicte d'un judici retraient-li que hagi escrit dos articles d'opinió ? És tanmateix el que té sofreix el periodista basc Iňaki De Juana Chaos.



PER HAVER ESCRIT DOS ARTICLES DE PREMSA,
AQUEST PERIODISTA BASC ES CONDEMNAT


A UNA NOVA PENA DE 12 ANYS I 7 MESOS DE PRESÓ!




VEURE

COMPANY-E-S DE LLUITA. Forum UNITA NAZIUNALE / CÒRSEGA

'Euskal Herria. Solidarité avec Iňaki de Juana Chaos'

infos i accions d'Anaram au Patac i Belagilea + versió francesa del manifest 12.10.06

http://www.unita-naziunale.org/agora/viewtopic.php?p=9323#9323





Li recordem que Iñaki de Juana morirà.
Solidaris amb el Poble Basc en LLuita - París
Email. contact@spbl-paris.org
Web :
www.spbl-paris.org

SOLIDARIS AMB EL POBLE BASC EN LLUITA (SPBL - PARIS)
Solidaris amb el Poble Basc en LLuita - PARIS
IÑAKI DE JUANA CHAOS
http://www.spbl-paris.org/Inaki%20de%20Juana.htm




mardi 19 décembre 2006

PETICIÓ INAKI DE JUANA CHAOS

Foto Amnistia PLD Consolat d'Espanya. Perpinyà, Països Catalans

PETICIÓ INAKI DE JUANA CHAOS

COL·LECTIU ‘AMNISTIA.PRESÓ.LLUITES.DRET’


PER HAVER ESCRIT DOS ARTICLES D'OPINIÓ
L'AUDIENCIA NACIONAL ESPANYOLA
HA CONDEMNAT EL 08.11.2006
EL PERIODISTA BASC IŇAKI DE JUANA CHAOS
A UNA PENA DE 12 ANYS I 7 MESOS DE PRESÓ

Els fets denunciats
El 01.12.2004, dos articles d'opinió han publicat al diari basc GARA : 'L'Escut' i 'Gallizo'. Escrits pel periodista basc Iňaki de Juana Chaos, en detenció, la seva publicació ha provocat l'obertura d'un procés al seu encontre per "la seva pertinença al moviment E.T.A" i "exposició pública de certs noms en vista de represàlies"...
- Discutim la validesa d'aquest judici sense mesura, pensem que la publicació d’aquests articles d’opinió no poden constituir una càrrega perqué dependen del domini inalienable del Dret d’exercici de la llibertat d’expressió,
- Fem part de la nostra profunda indignació quant al fons i a la forma del judici, a un veredicte : exemplars d’una justícia d’excepció i que institueixen el ‘No-Dret’ en regla supranormativa.

Ajuntant-me a la crida llançada a Catalunya Nord pel
col·lectiu 'Amnistia.Presó.Lluites.Dret' :

Demano el reconeixement de la caducitat del judici i del veredicte,

Demano l'alliberament immediat i sense condicions d’Iňaki de Juana Chaos així com al conjunt dels presoner-e-s i refugiat-de-s polítics bascos,

Em comprometo a difondre els dos articles del periodista basc Iňaki de Juana Chaos per tot els mitjans i suports a la meva disposició (fotocòpies, escrits, àudio, vídeo, internet, visualitzacions públiques...)

Em comprometo a enviar aquest document en les adreces següents que són les dels responsables directes de la situació de la qual sofreix Iňaki De Juana Chaos i a transmetre aquest document a altres persones per realitzar una tramesa massiva de suport.

José Luis
Rodriguez Zapatero
Presidente del Gobierno Espaňol
Palacio de la Moncloa
Avda. Puerta de Hierro, s/n.
28071 Madrid
Espaňa
jlzapatero@presidencia.gob.es
Fax. 0034 913900217

Carlos Divar Blanco
Presidente
Audiencia Nacional
C / Garca Gutirrez, 1
28004 Madrid
Espaňa
Fax. 0034 913973381

Mercedes Gallizo Llamas
Directora General de Instituciones Penitenciarias
C / Alcal, 38-40
28014 Madrid
Espaňa
Fax. 0034 913354052



UN PERIODISTA BASC : IÑAKI DE JUANA CHAOS
EN VAGA DE LA FAM
MORIRÀ...

Li recordem que Iñaki de Juana morirà.
Solidaris amb el Poble Basc en LLuita - París
Email. contact@spbl-paris.orgWeb :
VEURE
COMPANY-E-S DE LLUITA. Forum UNITA NAZIUNALE / CÒRSEGA
‘Euskal Herria. Solidaritat amb Iňaki de Juana Chaos'
infos i accions d'Anaram au Patac i Belagilea + versió francesa difusada



CRIDA 24.11.06 / MIKEL I MARIXOL






















EL COL·LECTIU
"AMNISTIA.PRESÓ.
LLUITES.DRET"

FET AQUESTA CRIDA PER A

UNA CONCENTRACIÓ DAVANT LA PRESÓ DE PERPINYÀ


AQUEST DIVENDRES 24 DE NOVEMBRE 2006 DE 12H A 14H*

1/ en suport en la Vaga de fam començada des de fa dues setmanes pels dos presoner-e-s polítics bascos transferits aquí :
Maria Soledad IPARRAGIRE GUENETXEA
i Mikel ALBISU IRIARTE, de Euskadi Ta Askatasuna* (ETA)


(*Païs Basc i LLibertat)

2/ i contra les seves extradicions en l'Estat Espanyol.

* Una taula d'informació serà prevista, sobre el terreny amb la firma de peticions.



Els Estats francesos, espanyols i l'Europa de Brussel·les : la de les Finances i no dels Pobles imposen junts la seva definició única del territori de Catalunya Nord, sense cap consulta i participació real de la població.
Tot com al País Basc Iparralde, ell també travessat per una frontera arbitrària, aquesta definició considera una Catalunya Nord d'ara endavant construïda com una "zona transfronterera de trànsit internacional hiperintensiu", en altres paraules una "autopista ferroviària a gran velocitat" reservada quasi exclusivament a la circulacions dels béns i mercaderies, de les xarxes energètiques vinculades a les multinacionals (THT) i de nous fluxos de comunicacions 'sota control' com la xarxa numèrica... associada a la transferència incessant, d'un costat i de l'altre, d'innombrables presoners polítics ! 600 presoners polítics bascos empresonats fins avui, del qual 149 a les presons de l'Estat francès.

Cap Llibertat de circulació de les persones humanes, la dita "zona de trànsit" llença sistemàticament tot ancoratge local al territori geogràfic, dels projectes i persones. Ja ha anticipat els moviments de la Misèria del món i d'Europa creada per aquests Estats amb la creació d'un nou centre de retenció a Perpinyà, actualment en construcció... (...)


VEURE.
http://amnistiapresolluitesdret.wordpress.com/2006/12/19/crida-del-241106/#more-10

Versió francesa difusada per company-e-s de lluita :
FORUM UNITA NAZIUNALE / CÒRSEGA
http://www.unita-naziunale.org/agora/viewtopic.php?p=9365#9365

5. ACCIÓ SIMBÒLICA 24.11.06 / 13H45

foto Amnistia PLD 24.11.06 Centre de Detenció de Perpinyà, Països Catalans.
13H45
Em dirigeixo cap a la reixa de l'entrada amb la meva motxilla i la petita taula plegada, sota el braç. Nova instal·lació, just davant la reixa del Centre de Detenció de Perpinyà.

Cinc minuts més tard, el cotxe de policia surt establiment. Un home de cinquanta anys arriba poc temps després. Em saluda i comença a fullejar els documents posats sobre la taula...
Vehicles entren i surten del C.D... L'home extrem llavors una llarga conversa en català (3) on parlant d'ell, tempta saber-ne més sobre mi. S'esquitlla en tot cas en la conversa que treballava en la seguretat, abans de ser acomiadat... juga sobre el registre de la 'bondat' i de la 'compassió'. Em demana la meva opinió sobre tot i qualsevol cosa... passa d'un assumpte a un altre.
Finalment, per tal d'obtenir un 'color' a portar llavors, utilitza diverses 'claus locals' a les dues cares oposades de Catalunya Nord, com els quatre temes : «Racisme-feixisme», la retirada del 1939 (l'exili polític enfront del franquisme) i els camps de concentració de Rivesaltes, Argelès, et cetera... », « els gitanos» i « els polítics deshonestos»...

Justament, una jove dona gitana surt del C.D amb la seva nena als braços. Em saluda i mira un moment els documents. Veu llavors el llibre sobre la Tortura. Aixeca el cap i se'm llança una mirada omplerta d'inquietud i de perplexitat.

La dona
Per què ? Per què és així ?

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Com centenars de bascos, dones i homes, ha estat torturat en el moment d'una posada al secret per la guardia civil espanyola.

La dona
Per què es porten a presó ?

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Els Estats francès i espanyol no els reconeixen el Dret de reivindicar i lluitar per a l'existència lliure del seu poble i país. Com els corsos, els bretons, els catalans, els palestins i bé d'altres, els bascos volen tenir el Dret de decidir ells mateixos per a la seva vida i el seu futur. Cada dia, el poble basc lluita de cara a la injustícia dels Estats francès i espanyol : als seus pobles, les seves ciutats, al treball, en associacions i de vegades alguns prenen la decisió d'utilitzar les armes. Però és en el marc d'una Resistència col·lectiva, la d'un poble, no és per a interessos personals! Només els blancs són sempre els de responsables i botxins verificats. Les lògiques i motivacions d'aquesta resistència armada no tenen definitivament res en comú amb els crims massius comesos sobretot pels Estats francès i espanyol contra pobles sencers.

La dona
Sí, comprenc molt bé...

Ho diu dolçament i amb sinceritat, fixant la meva mirada... abaixa el cap i mira encara un moment la coberta, en silenci. L'amaga a la seva noia que té als seus braços... Després m'agraeix i se'n va a peu, sobre la carretera.
Trencant la tornada de la 'bondat', l'home em diu amb un cert nerviosisme i agressivitat mal continguda que MAI els gitanos no signaran la petició... Que és impossible. Visiblement, aquest suport declarat no li agrada. Podria tenir continuacions...
Miro el meu rellotge, aquesta acció és acabada. Mentre endreço la petita instal·lació, l'home pregunta sempre per manera perifràstica de les continuacions possibles a venir. La meva resposta continua sent vagua, tot confirmant-li que n'hi haurà altres..

14H15. Sortida del lloc

Perpinyà. Catalunya Nord, PAÏSOS CATALANS.

(3) El seu accent i les seves expressions són característics de Catalunya Nord. S’expressa amb facilitat, el que es rar per algú de la seva generació, aquí. La llengua no s’ha transmesa en les famílies i el seu ús sera prohibit a la escola de la República francesa i en la societat.
VERSIO FRANCESA

4. ACCIÓ SIMBÒLICA 24.11.06 / 13H30

Centre de Detenció de Perpinyà, Països Catalans.

13H30
Certs grups ja han entrat per a les visites. Una vintena de persones esperen encara... altres prefereixen quedar-se al seu vehicle i limitar-se els contactes. Sense comptar els escarcellers, s'arriba bé a cinquanta visitants, del qual molts nens a baix edat i de nombroses joves dones vingudes soles...
Un segon cotxe de policia arriba i es para al mateix indret. Cinc funcionaris de policia baixen del vehicle : quatre homes i una dona. Un home que identifico com el responsable del grup els parla un instant, després es dirigeixen dret cap a mi, d'un pas decidit, però sense nerviosisme.

Tres homes s'aposten davant de mi, a cinc metres i un altre se situa sobre la meva esquerra, més prop de la taula, a menys d'un metre. 'El responsable' i la dona vénen cap a mi.

'El responsable' em mira després considera la taula alguns segons, abans de preguntar-me : «Què és ? » Després, afegeix de seguida mirant la banderola : «Bo... és veritat que és visible! ».

Jo ell dit que és una acció de suport per tal d'obtenir l'Amnistia i l'Alliberament per a Mikel i Marixol, detingut-de-s aquí, i per al conjunt dels presoner-e-s polítics bascos, corsos, bretons, kanaks, palestins, amazigh, sards, catalans...

'El responsable'
No és possible de quedar-se allà.

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Per què ? Per quina raó exacta ?

'El responsable'
Esperem la resposta justament... la hi diré, em serà comunicada aviat per un responsable...

SILENCI... mira els documents posats sobre la taula.

'El responsable'
Expliqueu jo el que és... tot això, sobre la taula.

Membre del col·lectiu (en constitució...)
És una acció de suport a Mikel i Marixol, els dos presoner-e-s polítics bascos que són empresonats, aquí i en aquest moment, en el Centre de Detenció de Perpinyà, contra el seu extradició a Espanya, per a la seva Amnistia i el seu Alliberament així com la del conjunt dels presoners polítics bascos, bretons, corsos, sards, catalans i altres... hi ha un informe, un llibre sobre la tortura i alguns peticions.

'El responsable'
Doneu jo un exemplar de la petició.

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Són una obligació o una senzilla demanda ? És obligatori remetre-la-hi ?

'El responsable'
No, però li ho demano amablement !

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Bo, de totes maneres, li puc realment deixar un exemplar del text sol de la petició, a títol d'informació. És un document públic, fins i tot si suposo que no és en la intenció signar-la !

'El responsable'
No... No, és cert !

La dona agent de policia
Desitjaria tenir el seu carnet d'identitat

Li presento el meu carnet d'identitat català

La dona agent de policia
No té d'altre document ?

Membre del col·lectiu (en constitució...)
No.

A la meva gran sorpresa i molt feliç del caràcter paradoxal d'aquesta situació, la funcionària de policia aixeca conscienciosament les informacions indicades sobre la targeta... 'El responsable' és en els seus costats i la mira fer, sense dir res.

La dona agent de policia
Que és la seva data de naixement ? On va néixer ?

Membre del col·lectiu (en constitució...)
(...) Resposta.

'El responsable' li fa fixar-se llavors que aquestes informacions han de ser inscrites en el carnet d'identitat. La dona agent de policia se sorprèn llavors de no trobar-los...

La dona agent de policia
Que és això : aquesta targeta ? Que és la seva adreça ?

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Li he donat el meu nom, la meva data i lloc de naixement : té ja prou d'informació per trobar-me fàcilment als seus fitxers! Però no sent la meva adreça un secret per a ningú, la hi dono doncs. (…)

'El responsable'
Quin és el seu ofici ?

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Sóc periodista, lliure... i militant !

El responsable té un breu cop d'ull sobre els penjolls corso i basc que tinc al voltant del coll. Adreça un signe de la mà a la dona agent de policia que ho intima a dirigir-se cap al vehicle amb ell. Pugen tot els dos a l'interior : ell sobre el seient abans, ella sobre el seient endarrereix. Han tancat les portes. Mentre que 'el responsable' parla al telèfon, la dona agent de policia li llegeix les informacions inscrites en el meu carnet d'identitat català que té a mà i observa atentament, de molt prop. Continuo estant sola en presència de quatre agents de policia : del qual tres 'd'un bon gàlib' apostats, cara de mi, a alguns metres i un altre més petit i sec, a la meva esquerra en alguns centímetres de la taula. Aquest últim s'inclina cap a la coberta del llibre 'Tortura al país Basc. Report 2002'. No diu res però té un breu moviment de retrocés que no ha aconseguit contenir.

L'agent de policia a la meva esquerra
És basc ?

Membre del col·lectiu (en constitució...)
No, sóc catalana !

La meva resposta ho fa sobresaltar-se : ell i els seus col·legues es miren. No sé com interpretar aquesta reacció. Perplex, em pregunto si és a causa del lleuger accent corso (transmès pel poble corso, va sorgir sempre associat a les emocions) del to afirmat de la resposta, o del fet que eren persuadits que era basca...
Girada cap a ell durant aquesta conversa, em veig movent-se que un dels tres agents de policia ha vingut entretant situar-se a prop, sobre la meva dreta, a menys d'un metre.

'El responsable' i la dona agent de policia tornen.

'El responsable'
No es pot quedar allà!

Membre del col·lectiu (en constitució...)

Per què ?

La dona agent de policia
No vol veure's allà !

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Que és « ell » ?

La dona agent de policia
El director del centre penitenciari... Ara, tregui aquestes coses d'aquí !

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Jo, les he posat aquí per presentar-los a les persones i no trauré res ! Li demanaré que els prengui vostè mateix...

Un lleuger estupor es llegeix sobre la cara de la dona agent de policia. El conjunt dels policies forma de sobte un cercle quasi tancat al voltant de l'estand...

La dona agent de policia
Si no els pren, és molt senzill, es prenen, els llanço a la galleda de les escombraries i se l'embarca amb nosaltres !

Aquesta perspectiva em molesta : l'objectiu queda abans de tot de respectar el que havia estat anunciat : és a dir una presència simbòlica de suport fins a 14 h, davent el C.D de Perpinyà i d'assegurar aquest acte correctament. Cap interès particular d'interrompre l'acció per trobar-se en el despatx de policia. Escullo de guanyar temps...

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Allò no vol res dir quan diu 'no vol veure's'! No és un argument ! Per què no em puc quedar allà ? Al nivell jurídic on es porta la prohibició ?

'El responsable'
És en un lloc privat i ja al recinte de l'establiment penitenciari. Veu, l'aparcament és tancat. Aquí, és el terreny privat del Centre de Detenció.

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Sí, efectivament, hi ha una reixa en l'entrada. És allà que comença el terreny privat ?

'El responsable'
Sap, jo, no tinc res contra vostè, personalment. Se m'ha dit que vingui. No érem advertits del seu vinguda... no ens ho ha dit, amb antelació! (Somriu). Se'ns ha assenyalat la seva presència. Som allà.

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Doncs, a partir de la reixa : és un espai públic ! Em puc instal·lar allà ja que el problema evocat és la presència en un lloc privat.

'El responsable'
Sí… I si se'm crida per intervenir una segona vegada, respondré que no puc ja que serà fora del recinte. Aquí, és la presó : és un lloc de seguretat (2). Se'm crida i vinc.

Durant aquest intercanvi, desmunto la petita instal·lació. El cercle dels oficials s'ha eixamplat una mica i afluixa.

Membre del col·lectiu (en constitució...)
Sí, fa el seu treball !

'El responsable'
Sí... (...)

VERSIO FRANCESA

http://amnistiapresolluitesdret.wordpress.com/tag/action-4-241106/

3. ACCIÓ SIMBÒLICA 24.11.06 / 13H00-13H03

13H00
L'acció se situa al cor de la concentració de les famílies que esperen visitar els seus parents empresonat-de-s, a alguns metres de l'entrada del C.D : aquesta proximitat em sembla coherent. No tinc cap idea d'allò que pot passar, quant de temps em podré quedar allà, si les altres persones advertides voldran i poder venir ajuntar-se... he escollit de quedar-se dempeus al costat de la taula, silenciosa, amb la intenció de quedar fins a les 14 hores, com estava previst.
Un vehicle de la policia municipal succeeix. Es para, just davant de mi, en rivet de l'esplanada lleugerament sobrealçada que dibuixa l'entrada. El vidre s'abaixa, deixant aparèixer la cara d'un funcionari de policia que considera la situació. Un escarceller es dirigeix cap a ell. Aquest observava, fins aquí, l'estand, tot continuant estant allunyat. Es parlen. La conversa no és comprensible a aquesta distància, però el gest de l'escarceller que em designa del dit em deixa comprendre que li explica el que ha observat. El cotxe de policia se'n va...
13H03
Continuo aquesta presència simbòlica dient-me que aquest cotxe és el signe d'una continuació : però la qual ?... No fa massa fred... realitzo que sóc a ple cor del C.D i que no és fàcil venir aquí en vehicle, sense fer-se de seguida filmar en aquest espai quasiclos que no demana més que tancar-se de nou al menor senyal d'amenaça...
Un escarceller ve posicionar-se a la meva dreta, durant un cert temps. Ho sento però no ho miro. La meva motxilla és posada en el sòl contra la reixa de l'entrada, sota el peu de la taula, és possible que estudiï la petita configuració de conjunt d'aquesta presència. Em sembla que marxa al cap de 10 minuts. És prou llarg...
Més cap escarceller o funcionari de policia (visible !) a l'horitzó proper o llunyà. L'ambient s'afluixa per a tothom. El menor nerviosisme dels escarcellers es repercuteix de seguida i es llegeix a través de l'actitud general de les famílies i visitants...
Calma plana. Cadascun s'és informat finalment del detall de l'acció i la fa circular... a la seva manera... Els homes no parlaran amb jo però la seva mirada repenjada francament, els seus brandaments de cap i la seva estació prop de la taula manifesten la seva aprovació i el seu suport tàcit : per a alguns, una curiositat confusa d'admiració i per a altres, de la interrogació... Ningú no ignora totalment del qual es tracta. Tots fan més o menys la relació amb el procés dels 14 bascos en curs a París, la majoria han pogut seguir 'la informació-espectacle' a través dels mitjans de comunicació oficials.
Una 1a dona ve informar-se a l'estand, després altres vénen llavors. Successivament, cadascuna mira amb estupor la coberta de l'únic llibre posat sobre la taula : 'Tortura al País Basc. Report 2002'. Es veu la cara atroçment desfigurada del jove militant basca : Unai Romano Iguarta, vas posar al secret i torturat durant 5 dies per la guardia civil espanyola del 6 a l'11 de setembre de 2001. (Veure. http://ekaitza.free.fr/sources/romanofrlabur.pdf).
Aquestes dones, són elles que transmetran la informació exacta a tot els altres, n'agrupa i individualment. Les seves qüestions són precises. « És per a qui ? » és molt rarament « Per què ? » Perquè saben ja...
Si un silenci de plom regna en l'exterior, en la societat, sobre la presència dels presoner-e-s polítics en catalunyà Nord, els parents i famílies dels detingut-de-s viuen el temps de la presó i segueixen tot del que hi passa... Aquestes dones coneixen les condicions de detenció. Saben que una jerarquia despietada es produeix pel sistema de la presó i entre els presoners : a partir del que han fet.
Alguns suggereixen gairebé excusant-se que la Injustícia TAMBÉ pot concernir els detingut-de-s de Dret comú. No ho diuen així, però ho aborden parlant d'aquelles i aquells (sense designar-los mai) que no són a presó quasi per a res, per a delictes menors, perquè són considerats com estrangers, indesitjables aquí, «i això també és una Injustícia! », diuen...
Saben ja i el que descobreixen, el desxifren molt de pressa : no queden molt de temps, per pudor i per respecte. Però el seu vinguda és un suport declarat i SOTA EL ULL DE LES CÀMERES DE VIGILÀNCIA DEL C.D... Fins i tot allunyat, guarden el lligam amb l'estand oferint-me una mirada constant o un somriure, de tant en tant... Els nous arribats són de pressa informats espontàniament pels altres. Fan llavors una salvació del cap, una manera de confirmar el seu suport... (...)
VERSIO FRANCESA

2. ACCIÓ SIMBÒLICA 24.11.06 / 12H50

Centre de Detenció de Perpinyà, Països Catalans.
12h50
Llanço un ràpid cop d'ull. He vingut amb una petita taula desplegable sota el braç, un classificador omplert de documents (informe Garzón 18/98, declaració de Donostia 2004, els dos articles d'Iňaki de Juana Chaos, llista dels presoner-e-s polítics...), un llibre, algunes peticions en català i francès, una ploma posada a sobre i sobretot la bandera basca amb dues petites banderoles ‘Euskal Presoak, Euskal Herrira.' Per no molestar l'entrada de les famílies i visitants, decideixo instal·lar-me sobre el costat prop d'una reixa, a tres passos de l'entrada i de la trentena de persones que esperen.

Instal·lo la petita taula desplegable i el conjunt del material. De seguida, percebo una agitació dels escarcellers, visibles en ombres xineses, a través dels vidres fumats del 1r sedàs de vigilància de l'entrada, concebut per ser en contacte visual amb l'exterior del C.D. Una càmera és ostensiblement dirigida sobre la zona de l'entrada : com tot els visitants, sóc a ple cor del seu camp visual...

Així que he instal·lat la banderola, veig les famílies que segueixen de la mirada atentament el muntatge en el curs del petit estand. Alguns s'apropen, una mica, per veure millor els documents. He arribat a l'hora del relleu dels escarcellers : assisteixo a un incessant vaivé d'aquells que entren i surten del C.D. En total, aproximadament cinquanta per petits grups o aïllats. Tots miren atentament la taula...

Alguns vénen expressament cap a la taula després tornen dins del C.D. Altres es posicionen un moment, a proximitat, de manera lateral i dorsal : mai frontal. No els miro. Com l'acció és verdaderament reduïda i és realitzada en la urgència, perquè faci sentit i respecti la dignitat dels presoner-e-s polítics, he de tractar amb el mínim : és a dir fer UN, fer cos amb la petita instal·lació nòmada transformada en homenatge a Mikel, Marixol, i al conjunt dels presoner-e-s polítics bascos, corsos, bretons, canacs, palestins, amazigh, sards, catalans..

Es tracta de donar a veure l'essencial : PRESÈNCIA DE MIKEL I MARIXOL AL CD DE PERPINYÀ, INELUDIBLE DIMENSIÓ POLÍTICA, VIOLÈNCIA DE LA INJUSTÍCIA CONTRA ELS POBLES BASCOS, CORSOS, BRETONS, KANAKS, PALESTINS, AMAZIGH, SARDS, CATALANS... I EL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ... (1) (...)


(1) Tornar pública amb la població de Catalunya Nord : la constant detenció de presoner-e-s polítics al Centre de Detenció de Perpinyà, aquesta sent transformada en verdader sistema intensiu pels Estats francesos i espanyols amb la complicitat de les polítiques locals...

Refusar aquesta situació indigna d'un poble lliure : sortint del silenci actual que és una forma d'acord implícita, transmetre públicament el sentit d'aquestes lluites polítiques d'alliberament socials i nacionals. I contribuir a la constitució d'un col·lectiu de suport polític a Catalunya Nord.

Qui sap ? Qui vol saber ? Qui es calla i per què ? Als mesos d'agost i setembre de 2006, el presoner polític cors Ulivieru Orsini ha estat detingut en el Centre de Detenció de Perpinya, sense que ningú no se n'emocioni públicament... Gràcies a l'acció dels seus advocats i al suport actiu del Comitatu Contr'à a Ripressione, des de, ha estat tranferit en el Centre de Detenció de Borgu a Còrsega, així acostat de la seva família, en el seu país. Després de cinc anys d'empresonament, des d'octubre de 2006, continua estant encara sotmès al règim de la semillibertat recollint cada vespre a la presó...

PER INFO.

VERSIO FRANCESA

1. ACCIÓ SIMBÒLICA 24.11.06 / 12H45

Foto Amnistia PLD /24.11.06 Centre de detenció de Perpinyà, Països Catalans
ACCIÓ SIMBÒLICA. 24.11.06.

12h45
Arrivada, a peu, al davant la reixa vermella del Centre de Detenció de Perpinyà. El lloc és excentrat, molt proper a una ciutat on són concentrades certes famílies perquè són d'origen immigrants... és allà que es troba l'associació dels visitants de presó amb un lloc d'allotjament per a les famílies dels detingut-de-s. De l'exterior, es diria una altra presó... miniatura... Sinistre.
Els que no tenen vehicle han de baixar a una parada de bus que fa de cara a la ciutat, després fer a peu els 300 metres restants prenent una carretera perifèric, bastant freqüentada, vorejant un curs d'aigua a la seva esquerra i andanada de magatzems i petites empreses, a la seva dreta...
El Centre de Detenció de Perpinyà manté un estret veïnatge amb una petita zona residencial urbanitzada ! La reixa vermella assenyala l'entrada del centre i dóna a un aparcament que envolta el C.D investeix per nombrosos vehicles (cotxes, camionetes, motos...). Es diria un aparcament de gran superfície comercial...
Just en el moment d'entrar, patrullo, frego amb un forcó de policia omplert de funcionaris d'Estat. És l'hora de les visites : molts vénen entre migdia i dues hores. Una dona em demana una cigarreta en castilla. Busco l'entrada : me la designa del dit, és molt proper. Nombroses persones esperen. (...)
VERSIO FRANCESA

PETICIÓ. 2006-07

Centre de Detenció de Perpinyà, PAÏSOS CATALANS.














PETICIÓ. 2006-07
COLLECTIU ‘AMNISTIA.PRESÓ.LLUITES.DRET
Refusem que la Catalunya Nord i els Països Catalans es fan espais de detencions, d'extradicions i d'intercanvis oficials o no, entre els Estats : de presoner-e-s i refugiat-de-s polítics que lluiten i s'expressen en el marc del Dret a l'autodeterminació dels seus Pobles i de les lluites d'alliberaments socials i nacionals (bascos, corsos, bretons, kanaks, sards, italians, amazigh, occitans,palestins, catalans...) i expressem la nostra plena solidaritat per a aquells i aquestes.

Manifestem la nostra ferma oposició a l'aplicació d'aquest sistema inic quin que sigui el lloc on s'exercita.

Expressem públicament la nostra indignació de cara a les lleis i dispositius antiterroristes establerts sobretot pels Estat francès* i espanyol, a l'espectre sempre més ampliat, apropant-se a l'estat d'excepció :

- transformen tota reivindicació i pràctica (política, sindical,associativa i col·lectiva) associada al Dret d'exercici de la lliure decisió col·lectiva dels pobles en un acte il·legal apuntant a la seguretat dels Estats Nacions, en nom d'una integritat institucional i territorial eterna i amb un menyspreu per a pràctiques exigents, participatives i responsables,

- no respecten el Dret Internacional existent, en efecte, aquestes mesures han estat qualificades de «il·legals» pel Tribunal Europea, la Comissió Internacional dels Drets Humans i l'O.N.U (Organització de les Nacions Unides),

- criminalitzen les lluites col·lectives (sindicals, polítiques i associatives),

- atenyen l'esfera de les llibertats públiques i del Dret d'expressió,

- compartimenten el debat democràtic i la capacitat fins i tot d'exercici d'una de real practica, col·lectiva i pública.

És per què, ajuntant-me en aquesta petició demano :

- l'aixecament d'aquests dispositius seguretaris que afecten el conjunt de la població i són indignes d'Estats Nacions predicant-se en models de democràcia,

- el reconeixement dels presoner-e-s polítics i la seva Amnistia, en un context on la responsabilitat d'eventuals bloqueig o dificultats en els diferents processos de diàleg en plaça no incumbeixen a aquests pobles en lluita incloent-hi a les seves formes

En solidaritat amb Mikel i Maria Soledad, no continuem sent silenciosos : escriguem-los, cadascun individualment o col•lectivament a les l'adreces següents * :


- Mikel ALBISU IRIARTE / 26.494-390B

Centre penitenciari de Perpinyà. Camí de Mailloles 66000 PERPINYÀ Cedex

- Maria Soledad IPARRAGIRRE GUENETXEA / 26.492-A003

Centre penitenciari de Perpinyà. Camí de Mailloles 66000 PERPINYÀ Cedex * Copiar les adreces com indicades damunt. Els correus han de ser adreçats a cadascun, de manera separada, per tal que els arribi.

ENVIAR LA PETICIO DE SUPORT ALS PRESONER-E-S POLITICS amnistiapreso.lluitesdret@laposte.net

Sisplau, fotocopiar, fer circular i signar. Recollir-los, després transmetre'ls llavors directament al col•lectiu. Seran adreçades i seran enviades, per correu :

1/ als despatxos dels actuals :

- Ministre d'Estat, de l'Interior i de la disposició del territori francès : Sr. Nicolas SARKOZY

- Ministre de Defensa francesa : Sra. Michèle ALIOT MARIE (del qual la residència és a Donibane Lohizune : Saint-Jean de -Luz al País Basc)

- Ministre de la Justícia : Pascal CLEMENT

- Ministre de l'Interior espanyol : M. Alfredo Perez RUBALCABA

- Ministre de Defensa espanyol : M. Sr. José Antonio Alonso SUAREZ

- Ministre de la Justícia espanyol: M. Juan Fernanco LOPEZ AGUILAR

2/ al Parlament Europeu :

- en el marc del 'Dret de petició', inclòs en els 'Drets fonamentals del ciutadà europeu'.

Versió francesa difusada

per company-e-s de lluita :

Forum UNITA NAZIUNALE / CÒRSEGA

http://www.unita-naziunale.org/agora/viewtopic.php?p=9365#9365

PAÍS BASC : PER AL DIÀLEG I LA NEGOCIACIÓ

Foto Amnistia PLD. TTatola, Lapurdi. EUSKAL HERRIA

Iniciativa europea a favor del procés de pau a País Basc, per al diàleg i la negociació*
(* El col.lectiu 'AMNISTIA PLD' és signatari de la petició i s'associa al pas de difusió d'aquesta crida.)

Pot actuar : signi la petició ! ici
"Una mica arreu a Europa, un text és actualment llançat amb l'objectiu de recollir un màxim de firmes a favor del diàleg i de la negociació com a úniques eines per a la resolució del conflicte basc.
Aquest procés sent en una situació difícil, un text també agrupador que possible ha estat redactat i és ara proposat a nombrosos països europeus per tal de fer pressió sobre les autoritats espanyoles i franceses i d'afavorir el diàleg i la negociació."
SOLIDAIRES POUR LE PEUPLE BASQUE EN LUTTE.
-----------------------------------------------------------------
22.12.06. La mobilització continua !
"En una setmana, ja hem rebut més de 170 firmes per a la petició per al diàleg i la negociació.
Agraïm aquelles i aquells que, entre vostè, han signat aquesta petició i l'animem a difondre el text i té cridar el seu cercle a signar-lo amb vostè.
Aquesta petició continua estant oberta a les firmes fins al final de la tercera setmana de gener 2007, data en la qual una iniciativa en el curs de preparació serà portada sobre París i a altres ciutats europees.
El tindrem informat i apel·larem crides a aquelles i aquells que podrem ser en els nostres costats. Li recordem igualment que el presoner polític basc Iñaki de Juana és en perill de mort, un informe complet sobre la seva situació està disponible sobre el nostre lloc web, fent clic aquí :
http://www.spbl-paris.org/Inaki%20de%20Juana.htm"
SOLIDAIRES DU PEUPLE BASQUE EN LUTTE"
------------------------------------------------------------
28.12.06 / Bon dia, ens apropem als 200 signataris per a la petició per al diàleg i la negociació a País Basc !
"Continuem mobilitzant, activant les nostres xarxes, a apel·lar crida a totes aquelles i als que componen el nostre cercle. Aquest text pot ser signat fins al 19 de gener pròxim. ici
L'informem igualment de la difusió pròxima de la revista "UN ANY MÉS EN PAÍS BASC ", del qual acabem actualment la realització.
Rellevi l'informacions, difongui àmpliament la crida la firma i, encara una vegada, gràcies pel seu suport ja ampli !
Finalment, el 21 de desembre de 1978, el militant basc Jose Miguel Beñaran Ordeñana, Argala, perdia la vida en un atemptat comanditat pel Govern espanyol i realitzat amb la complicitat de les autoritats franceses, davant l'immoble on vivia a Anglet. 28 anys després de la seva mort, desitgem retre-li homenatge, i el convidem vivament a llegir la seva "Autobiografia política" en francès, disponible a la Biblioteca del nostre web Internet, fent clic directament aquí http://www.spbl-paris.org/Bibliotek.htm
Li recordem que Iñaki de Juana morirà, en són avui a 52 dies de vaga de la fam. Consulti el nostre informe complet, aquí ici SOLIDAIRES DU PEUPLE BASQUE EN LUTTE – Paris"
------------------------------------------------------------------------
FIRMA PER AL DIÀLEG
I LA NEGOCIACIÓ AL PAÍS BASC !!!
Perquè el Poble Basc necessita solidaritat internacional, enviï'ns les seves firmes
No vacil·li a difondre aquest text també àmpliament que possible i a fer-ho signar : més que mai, el poble basc necessita la solidaritat internacional !

LA PETICIÓ :
PAÍS BASC : PER AL DIÀLEG I LA NEGOCIACIÓ
El procés de resolució del conflicte que es desenvolupa a País Basc té per a objectiu crear bases democràtiques apuntant a superar la confrontació, reunint totes les opcions polítiques de la societat basca al voltant de dues taules de negociació : una, aquella dels partits polítics, sindicats i organitzacions socials i del qual l'objectiu és d'aconseguir un acord comú. L'altre, reunint ETA i els Governs espanyol i francès, per promoure la desmilitarització del conflicte i solucionar la situació dels presoner-e-s presoners polítics bascos.
El març de 2006, ETA ha posat públic un alto el foc. Les autoritats espanyoles i franceses han de fer un pas decidit per a la pau.
Una atmosfera d'esperança existeix al si del poble basc. La superació del conflicte és possible. Per al progrés de les negociacions, és necessari que totes i tots participin en la lluita per a una solució democràtica per als drets del poble basc.
Per aquestes raons, nosaltres, signataris del present text, llancem una crida als Estats francesa i espanyola per tal que s'impliquin en el procés de diàleg i de negociació, acceptant que siguin el conjunt de les ciutadanes i ciutadans bascos que determinen el seu propi futur.
------------------------------------------------------------------